asfalTO. Primeras impresiones sobre el sufrimiento

Este sábado empezamos la aventura en Vic. Y nunca mejor dicho, porque es toda una hazaña lanzarse a la exploración de una sensasió tan íntima y delicada como el sufrimiento. Y más aún cuando proponemos exteriorizarlo y compartirlo con unos desconocidos.

¿Se identifica con el género el sufrimiento? ¿Qué sonido tiene? ¿Cuál es su ritmo? ¿Cuáles son sus palabras? Como nos hace mover (o no mover) el cuerpo? Como me influye el sufrimiento del otro? … Gracias a la gran predisposisió e implicación de todos los participantes y a su atrevimiento a la hora de asumir riesgos y querer ir más allá, pudimos hacernos muchas preguntas y jugar con un abanico de posibilidades para responderlas.

Suena a hojas secas movidas por el viento, a una piedra de playa dando vueltas infinitamente a un bol metálico, plof! un cubo que cae, ticitictictic … golpes hambrientos de una lata de atún ya vacía! Y de fondo, una melodía entonada a través de un frasco de vidrio hace equilibrios sobre las notas de un acordeón y un violonchelo. Equilibrio que busca un cuerpo sobre el cubo, ayudado por una mano amiga. Una mano amiga que conduce un vehículo de sufrimiento con su propio sonido … el de un motorcito suave … Subir y bajar escaleras, sonido de coches fuera, … Tierra! Busco el suelo, las paredes, necesito un sustento, me quedo inmóvil … correr! Una ventana con luz en el otro lado, una puerta que no se abre … NO PUEDO MÁS !! … levántate … anda …

Y inmersos en esta atmósfera seguiremos avanzando el próximo sábado porque eso, sólo es el principio. Apenas acabamos de empezar a tirar de un hilo y no pararemos hasta deshacer todo el ovillo. Estáis todos invitados a seguir este proceso que iremos compartiendo con vosotros aunque no podais estar de manera presencial.

En colaboración con el colectivo lluitactiva’t, el trabajo del cual nos inspiró…

Aquest dissabte vam començar l’aventura a Vic. I mai millor dit, perquè és tota una gesta llençar-se a l’exploració d’una sensasió tan íntima i delicada com el patiment. I més encara quan proposem exterioritzar-lo i compartir-lo amb uns desconeguts.

S’identifica amb el gènere el patiment? Quin so té? Quin és el seu ritme? Quines són les seves paraules? Com ens fa moure (o no moure) el cos? Com m’influeix el patiment de l’altre?…Gràcies a la gran predisposisió i implicació de tots els participants i al seu atreviment a l’hora d’assumir riscos i voler anar més enllà, vam poder fer-nos moltes preguntes i jugar amb un ventall de possibilitats per respondre-les.

Sona a fulles seques mogudes pel vent, a una pedra de platja donant voltes infinitament a un bol metàlic, plof! un cubell que cau, ticitictictic… cops afamats a una llauna de tonyina ja buida! I de fons, una melodia entonada a través d’un pot de vidre fa equilibris sobre les notes d’una acordió i un violoncel. Equilibri que busca un cos sobre el cubell, ajudat per una mà amiga. Una mà amiga que condueix un vehicle de patiment amb el seu propi so…el d’un motoret suau… Pujar i baixar escales, so de cotxes a fora,… Terra! Busco el terra, les parets, necessito un sustent, em quedo immòbil…còrro! Una finestra amb llum a l’altra banda, una porta que no s’obre… NO PUC MÉS!!… AIXECA’T… camina…

I immersos en aquesta atmosfera seguirem avançant dissabte que ve perquè això, només és el principi. Tot just venim de començar a estirar d’un fil i no pararem fins desfer tot el cabdell. Esteu tots convidats a seguir aquest procés que anirem compartint amb vosaltres tot i que no pugueu estar de manera presencial.

En col·laboració amb el col.lectiu lluitactiva’t, el treball del qual ens va inspirar…

Siguénos en redes sociales

En esta web no utilizamos cookies de perfil. Utilizamos solo cookies técnicas para un correcto funcionamiento de la web.