Teatro Foro sobre la temática del Alzheimer

teatroforo-02uTOpia RECOMIENDA:

Tras el telón del Alzheimer

The Cross Border Project se introduce a través del teatro en la vida de una familia con una persona dependiente

La señora Carmen tiene 84 años y no se acuerda de nada. El Alzheimer ha devorado los recuerdos de toda una vida y ahora ella necesita ayuda para todo, incluso para las tareas más simples. No se trata de una historia sorprendente o inédita. De hecho, es un tema cercano para muchas personas. Por eso, los espectadores de ¿Qué hacemos con la abuela? suelen salir del teatro con la sensación de haber visto algo familiar.

La narración de cómo esa enfermedad afecta la cotidianidad de una familia media española es un proyecto de la directora Lucía Miranda y tiene un fuerte carácter personal. “Mi abuela, que también se llamaba Carmen, tuvo demencia senil. Viví en su casa hasta los 18 años, en Valladolid. Estaba muy vinculada a ella y pude ver cómo esa situación generó conflictos en la familia”, cuenta Miranda, que representó su creación el 20 de marzo en el Centro Cultural La Elipa (Pasaje de Santa Felicidad, 39. Metro La Elipa) y el 4 de junio en el Auditorio Municipal Pilar Bardem, en Rivas-Vaciamadrid.

Las cuestiones planteadas por la familia de Miranda son las mismas que aparecen en la obra: ¿Cómo cuidar a una persona con Alzheimer? ¿Cuál es el papel que debe ejercer cada familiar en eso? ¿Cómo de relevante es la elección de la cuidadora contratada por la familia? Todas esas preguntas son lanzadas al público, que puede decidir los giros que va a dar el relato.

La compañía The Cross Border Project fue creada por Lucía Miranda en 2012 con la intención de trabajar la técnica de Teatro Foro, una variante del denominado Teatro del Oprimido creada por el dramaturgo brasileño Augusto Boal en los años sesenta. Este método, que está influenciado por las obras de Bertolt Brecht, se puede definir como teatro de las clases oprimidas y para los oprimidos con la finalidad de denunciar las estructuras opresoras. Además, los espectadores pueden cruzar la línea que les separa del escenario e intervenir, y alterar, la trama que transcurre delante de sus ojos.

“Realizar obras de teatro como esta es una aventura cada día”, afirma Miranda. La directora, que también actúa en la pieza interpretando a una mediadora, asegura que cada función es imprevisible: “Todo depende de la reacción del público. Si los espectadores quieren que la obra funcione, se animan a intervenir y realizan propuestas todo sale de maravilla. En ocasiones, algunas personas han llegado a tomar el rol de alguno de los actores”, cuenta.

En otras ocasiones todo es más complicado. “Hay mucha gente que llega al teatro sin saber bien qué va a ver. Al verla dinámica, en un primer momento les parece raro. Otros simplemente no quieren participar. Esos días nos cuesta más arrancar, pero lo conseguimos”, subraya Miranda.

¿Qué hacemos con la abuela? se estrenó en 2012 en el Encuentro de Teatro Foro Africano de Senegal y sigue funcionando bien. Para Miranda, el éxito se debe a la temática. “Los retos que implica cuidar a una persona mayor es algo que se vive en muchos hogares españoles. Otra cosa es que no hablemos de ello cuando vamos a tomar una cerveza”, observa. En 2015, la Confederación Española de Asociaciones de Familiares de Personas con Alzheimer y otras Demencias estimó que 1,2 millones de personas sufrían esta enfermedad degenerativa en el país.

Abordando el tema con sensibilidad y un toque de humor, la obra conquista al público. “Tras cada función preguntamos a los presentes a cuántos les resulta esa situación familiar”, concluye Miranda, “el 90% del público levanta la mano”.

Más información: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/03/18/madrid/1458322472_224667.html

 

uTOpia RECOMANA:

Darrera el teló de l’Alzheimer
The Cross Border Project s’introdueix a través del teatre a la vida d’una família amb una persona dependent
La senyora Carmen té 84 anys i no es recorda de res. L’Alzheimer ha devorat els records de tota una vida i ara ella necessita ajuda per a tot, fins i tot per a les tasques més simples. No es tracta d’una història sorprenent o inèdita. De fet, és un tema proper per a moltes persones. Per això, els espectadors de Què fem amb l’àvia? solen sortir del teatre amb la sensació d’haver vist una cosa familiar.

La narració de com aquesta malaltia afecta la quotidianitat d’una família mitjana espanyola és un projecte de la directora Lucía Miranda i té un fort caràcter personal. “La meva àvia, que també es deia Carme, va tenir demència senil. Vaig viure a casa fins als 18 anys, a Valladolid. Estava molt vinculada a ella i vaig poder veure com aquesta situació va generar conflictes en la família “, explica Miranda, que va representà la seva creació el 20 de març al Centre Cultural La Elipa (Passatge de Santa Felicitat, 39. Metro La Elipa) i el 4 de juny a l’Auditori Municipal Pilar Bardem, a Rivas-Vaciamadrid.

Les qüestions plantejades per la família de Miranda són les mateixes que apareixen a l’obra: Com cuidar una persona amb Alzheimer? Quin és el paper que ha d’exercir cada familiar en això? Com de rellevant és l’elecció de la cuidadora contractada per la família? Totes aquestes preguntes són llançades al públic, que pot decidir els girs que va a donar el relat.

La companyia The Cross Border Project va ser creada per Lucía Miranda en 2012 amb la intenció de treballar la tècnica de Teatre Fòrum, una variant de l’anomenat Teatre de l’Oprimit creada pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys seixanta. Aquest mètode, que està influenciat per les obres de Bertolt Brecht, es pot definir com a teatre de les classes oprimides i per als oprimits amb la finalitat de denunciar les estructures opressores. A més, els espectadors poden creuar la línia que els separa de l’escenari i intervenir, i alterar, la trama que transcorre davant dels seus ulls.

“Fer obres de teatre com aquesta és una aventura cada dia”, afirma Miranda. La directora, que també actua en la peça interpretant a una mediadora, assegura que cada funció és imprevisible: “Tot depèn de la reacció del públic. Si els espectadors volen que l’obra funcioni, s’animen a intervenir i fan propostes tot surt de meravella. De vegades, algunes persones han arribat a prendre el paper d’algun dels actors “, explica.

En altres ocasions tot és més complicat. “Hi ha molta gent que arriba al teatre sense saber ben bé què va a veure. En veure la dinàmica, en un primer moment els sembla estrany. Altres simplement no volen participar-hi. Aquests dies ens costa més arrencar, però ho vam aconseguir “, subratlla Miranda.

Què fem amb l’àvia? es va estrenar el 2012 a la Trobada de Teatre Fòrum Africà de Senegal i segueix funcionant bé. Per Miranda, l’èxit es deu a la temàtica. “Els reptes que implica cuidar una persona gran és una cosa que es viu a moltes llars espanyoles. Una altra cosa és que no parlem d’això quan anem a fer una cervesa “, observa. El 2015, la Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències va estimar que 1,2 milions de persones patien aquesta malaltia degenerativa al país.

Abordant el tema amb sensibilitat i un toc d’humor, l’obra conquesta al públic. “Després de cada funció preguntem als presents a quants els resulta aquesta situació familiar”, conclou Miranda, “el 90% del públic aixeca la mà”.

Més informació: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/03/18/madrid/1458322472_224667.html