Taller de TO de uTOpia barcelona en la Residencia Albatros

AlbatrosHistorias uTOpicas:

Taller de TO de uTOpia barcelona en la Residencia Albatros

El día 2 de Julio se estrenó DISempleo, obra protagonizada por los participantes del taller de Teatro que uTOpia barcelona imparte en la Residencia Albatros. Ese día una fuerte emoción me humedeció los ojos hasta que se me saltaron las lágrimas, mientras aplaudía con fuerza en el escenario al final de la función. Durante lo que debieron ser unos minutos, lo que duró el aplauso, yo estaba, pero no estaba. Veía al grupo delante de mí, oía los aplausos, pero estos sonaban lejanos. Yo estaba desconectada de lo que allí pasaba, solo podía estar con lo que sentía. Una mezcla de euforia con nostalgia temprana, una tristeza y alegría al mismo tiempo, una sensación un poco agridulce…

Albatros 2_50

Mi nombre es Betty, y he estado de dinamizando en este taller desde el principio del curso. He recorrido todo el camino con este grupo hasta el final. Un camino que empecé sin ver realmente, siguiendo ciegamente a Antonio Masegosa confiando en que él, si lo veía. Poco a poco, descubrí que tampoco él lo atisbaba: él lo creaba! Y no sólo él, todos! Incluso yo, sin ser consciente. Nuestra herramienta principal para llevarlo a cabo ha sido el Teatro del Oprimido. Sus diversas técnicas son las que han hecho posible DISempleo, a través de los ejercicios propuestos ha ido surgiendo todo el material. Y este sólo ha sido uno de los muchísimos descubrimientos y aprendizajes de un curso tan intenso, lleno de esa mezcla de emociones que brotaron el día de la representación.

Albatros (82)

Bum! Cada miércoles ese portazo final cuando salimos y esa profunda inspiración-espiración que marcan el final de otra sesión. Pero no de lo que allí se ha dado. Por fuerte que se cierre la puerta siempre escapan cosas que me acompañan y no me dejan desconectar tan fácilmente. Lo que ocurre en esa sala durante esas dos horas me hace cuestionar ciertos aspectos de mi personalidad, mis relaciones con las personas, con el mundo…He experimentado con mis limites y mi rigidez, he aprendido más sobre cómo vivo la frustración y qué me ocurre con ella, ando en la búsqueda del equilibrio entre ser autoritaria y directiva y flexible y cercana, he ampliado mi abanico comunicativo investigando nuevos lenguajes que me permitan relacionarme cuando los lenguajes con los que me suelo manejar, fallan.

Albatros 2_52

Además también brotan reflexiones más generales que hacen tambalear algunos prejuicios y revisar conceptos tan básicos como la amistad, el amor, el deseo, la soledad,…que aquí se entienden desde un punto de vista mucho más puro, en mi opinión, de una manera mucho más sencilla.

He vivido frustración y satisfacción. He vivido sorpresa y estupefacción y me he aburrido. He sentido rabia. He sentido confianza. He vivido solidaridad y cooperación. He experimentado la impaciencia y la paciencia. Me he movido en la observación y en la acción. Me he sentido pequeña e insegura. Me he sentido discapacitada.

Betty Enguix

Històries uTOpiques:

Taller de TO d’uTOpia barcelona a la Residencia Albatros

El dia 2 de juliol es va estrenar DISempleo, obra protagonitzada pels participants del taller de Teatre que uTOpia barcelona imparteix a la Residència Albatros. Aquell dia una forta emoció em va humitejar els ulls fins que em van saltar les llàgrimes, mentre aplaudia amb força a l’escenari al final de la funció. Durant el que van haver de ser uns minuts, el que va durar l’aplaudiment, jo hi era, però no hi era. Veia al grup davant meu, sentia els aplaudiments, però aquests sonaven llunyans. Jo estava desconnectada del que hi passava, només podia estar amb el que sentia. Una barreja d’eufòria amb nostàlgia primerenca, una tristesa i alegria al mateix temps, una sensació una mica agredolç …

El meu nom és Betty, i he estat dinamitzant en aquest taller des del principi del curs. He recorregut tot el camí amb aquest grup fins al final. Un camí que vaig començar sense veure realment, seguint cegament a Antonio Masegosa confiant que ell, si ho veia. A poc a poc, vaig descobrir que tampoc ell ho entreveia: ell ho creava! I no només ell, tots! Fins i tot jo, sense ser conscient. La nostra eina principal per fer-ho ha estat el Teatre de l’Oprimit. Les seves diverses tècniques són les que han fet possible DISempleo, a través dels exercicis proposats ha anat sorgint tot el material. I aquest només ha estat un dels moltíssims descobriments i aprenentatges d’un curs tan intens, ple d’aquesta barreja d’emocions que van brollar el dia de la representació.

Bum! Cada dimecres aquest cop de porta final quan sortim i aqueslla profunda inspiració-espiració que marquen el final d’una altra sessió. Però no del que allà s’ha donat. Per forta que es tanqui la porta sempre escapen coses que m’acompanyen i no em deixen desconnectar tan fàcilment. El que passa en aquesta sala durant aquestes dues hores em fa qüestionar certs aspectes de la meva personalitat, les meves relacions amb les persones, amb el món … He experimentat amb els meus límits i la meva rigidesa, he après més sobre com visc la frustració i què em passa amb ella, vaig a la recerca de l’equilibri entre ser autoritària i directiva i flexible i propera, he ampliat el meu ventall comunicatiu investigant nous llenguatges que em permetin relacionar-me quan els llenguatges amb els que em sòl manejar, fallen.

A més a més també brollen reflexions més generals que fan trontollar alguns prejudicis i revisar conceptes tan bàsics com l’amistat, l’amor, el desig, la soledat, … que aquí s’entenen des d’un punt de vista molt més pur, al meu entendre, d’una manera molt més senzilla.

He viscut frustració i satisfacció. He viscut sorpresa i estupefacció i m’he avorrit. He sentit ràbia. He sentit confiança. He viscut solidaritat i cooperació. He experimentat la impaciència i la paciència. M’he mogut en l’observació i en l’acció. M’he sentit petita i insegura. M’he sentit discapacitada.

Betty Enguix