Acción performática sobre el sufrimiento mental. Colectivo lluitactiva’t-uTOpia barcelona.

Lluitactiva't sense nos mida petita

Acción performática sobre el sufrimiento mental. Colectivo lluitactiva’t-uTOpia barcelona.

¿Qué es eso de la Salud Mental Colectiva? ¿Por qué a menudo presuponemos que el concepto de Salud Mental es patrimonio exclusivo del trastorno mental, de una etiqueta, de un diagnóstico? ¿Quizás es porque damos por hecho que no hay otros espacios generadores de Salud Mental? Y quizás también es necesario que nos hagamos otra pregunta: ¿Qué es el sufrimiento mental?, igual que el anterior, ¿deducimos que la mayor parte de la sociedad también cree que se trata de un mal que sólo sufren, valga la redundancia, las personas con un determinado diagnóstico? De hecho cuando todas tres definimos qué es el sufrimiento para nosotros tenemos que decir que nos era mucho más fácil explicar qué es lo que nos hace sufrir que no el sufrimiento en sí.

Estas preguntas nos generaron otras, y estas otra, pero lo que sí tenemos claro es que queremos analizar lo que sucede cuando el sufrimiento pasa a ocupar un espacio público. La mayoría de nosotros tenemos tendencia a mirar todo lo que nos llama la atención -sí, a menudo de manera inconsciente, ¿Pero hacemos lo mismo cuando se trata de sufrimiento mental, o miramos hacia otro lado?, haciendo un -no- quiero-ver.

El simple hecho de ocupar un espacio público, sólo con nuestro cuerpo per se ya se convierte en una activación política, algo sucede, y sino, ¡Haz la prueba!

Después de esta justificación surgida durante la experiencia de sus protagonistas mientras cursaban como alumnas el posgrado “Salud mental colectiva”, las integrantes del colectivo Lluitactiva’t deciden pasar de la teoría a la práctica, de la pasividad a la acción.

Tres perfiles muy diferentes (Performer/persona diagnosticada/profesional del sistema socio sanitario) crean en base a sus experiencias la performance L’espai és a Dalt.

Antonio Masegosa (director artístico y fundador de uTOpia barcelona) fue profesor del posgrado de Salut Mental Colectiva (Universitat Rovira i Virgili y Congrés Catalá de Salut mental) y ofreció el teatro del oprimido como herramienta de cambio en este contexto. Más tarde asesoró artísticamente al colectivo. De ahí surgió una simbiosis que ahora nos sitúa frente a un reto mayor. Surge así la colaboración entre el Colectivo LLuitactiva’t y uTOpia Barcelona.

La performance fue estrenada en la plaza de la catedral de Vic y ha sido representada en Hospitalet del Llobregat y en el ciclo de teatro y artes escénicas, Qui no está boig fa teatre. (Organizado por Pallapupas a Can Felipa en septiembre 2015)

La nueva fase del proyecto se centra en el desarrollo de la experiencia tanto a nivel artístico como en el estudio más detallado y cualitativo de las reacciones del público. Por eso en esta nueva fase «L’espai es a Dalt» viajará a diferentes espacios de nuestras ciudades atravesando muros de psiquiátricos y esquivando las butacas de los teatros para acercarse sin barreras a la mirada de las personas.

Necesitamos que tú digas la tuya, tienes mucho que decir, porque a través de la activación puede comenzar la lucha. Buscamos la implicación del mayor número de personas, que todos puedan hacer oír su voz, sólo hay que observar y estar atento al propio cuerpo.

Más info : Lluitactiva’t

Acció performàtica sobre el sofriment mental. Col·lectiu lluitactiva’t-uTOpia barcelona.

Què és això de la Salut Mental Col·lectiva? Per què sovint pressuposem que el concepte de Salut Mental és patrimoni exclusiu del trastorn mental, d’una etiqueta, d’un diagnòstic? ¿Potser és perquè donem per fet que no hi ha altres espais generadors de Salut Mental? I potser també cal que ens fem una altra pregunta: Què és el sofriment mental ?, igual que l’anterior, deduïm que la major part de la societat també creu que es tracta d’un mal que només pateixen, valgui la redundància, les persones amb un determinat diagnòstic? De fet quan totes tres vam definir què és el sofriment per a nosaltres hem de dir que ens era molt més fàcil explicar què és el que ens fa patir que no el sofriment en si.

Aquestes preguntes ens van generar altres, i aquestes una altra, però el que sí tenim clar és que volem analitzar el que succeeix quan el sofriment passa a ocupar un espai públic. La majoria de nosaltres tenim tendència a mirar tot el que ens crida l’atenció -sí, sovint de manera inconscient, ¿Però fem el mateix quan es tracta de sofriment mental, o mirem cap a un altre costat ?, fent un -no- vull- veure.

El simple fet d’ocupar un espai públic, només amb el nostre cos per se ja es converteix en una activació política, alguna cosa passa, i sino, Fes la prova!
Després d’aquesta justificació sorgida durant l’experiència dels seus protagonistes mentre cursaven com alumnes el postgrau «Salut mental col·lectiva», les integrants del col·lectiu Lluitactiva’t decideixen passar de la teoria a la pràctica, de la passivitat a l’acció.

Tres perfils molt diferents (Performer/persona diagnosticada/professional del sistema sociosanitari) creen en base a les seves experiències la performance L’espai és a dalt

Antonio Masegosa (director artístic i fundador d’uTOpia barcelona) va ser professor del postgrau de Salut Mental Col·lectiva (Universitat Rovira i Virgili i Congrés Català de Salut mental) i va oferir el teatre de l’oprimit com a eina de canvi en aquest context. Més tard va assessorar artísticament al col·lectiu. D’aquí va sorgir una simbiosi que ara ens situa davant d’un repte més gran. Sorgeix així la col·laboració entre el Col·lectiu LLuitactiva’t i uTOpia Barcelona.

La performance va ser estrenada a la plaça de la catedral de Vic i ha estat representada a l’Hospitalet del Llobregat i en el cicle de teatre i arts escèniques, Qui no està boig fa teatre. (Organitzat per Pallapupas a Can Felipa al setembre 2015)

La nova fase del projecte es centra en el desenvolupament de l’experiència tant a nivell artístic com en l’estudi més detallat i qualitatiu de les reaccions del públic. Per això en aquesta nova fase «L’espai és a Dalt» viatjarà a diferents espais de les nostres ciutats travessant murs de psiquiàtrics i esquivant les butaques dels teatres per apropar-se sense barreres a la mirada de les persones.

Necessitem que tu diguis la teva, tens molt a dir, perquè a través de l’activació pot començar la lluita. Busquem la implicació del major nombre de persones, que tothom pugui fer sentir la seva veu, només cal observar i estar atent al propi cos.

Més info: Lluitactiva’t